Podria sonar a tòpic dir que res és el que sembla .... i no obstant això alguna cosa s’intueix, o ... no.

​

  En aquesta obra, la protagonista és la dona per antonomàsia, una dona que ha viscut una època dura  de  la nostra història  no tan llunyana, encara  que pugui semblar oblidada per uns o per altres, i que potser els més joves, ni tan sols poden arribar a imaginar.

  Presentem aquesta història amb tocs d’humor per fer-la  més suportable, humor àcid, negre i irònic. Encara que tal vegada hauríem classificar-lo com "humor crònic" perquè no és més que una crònica d’alguna cosa  que va succeir  un dia.  I és que a vegades vivim molt més dels records del que pensem.

 

I aquest títol?

Fa referència al títol del pasdoble "Perla Preciosa" amb el qual el grup "Els Junior's" d'Amposta, van guanyar el Festival de la canción de Terol per allà els anys 60. Però a ella l’anomenen Perla Preciosa per això? Ah! tindreu que descobrir-ho.

 

De que va aquesta història?

A "Me llaman Perla Preciosa" una dona ens explica pagines viscudes de  la seva  vida des de la postguerra espanyola fins els nostres dies. Una dona apassionada per la copla i la "canción española". Una vida amb moltes sorpreses de principi a final. Una infància difícil, el seu primer amor, les  tardes al voltant de la radio, etc…

  En escena un titella de 1'65mts d'alçada (aprox.) i el titellaire sols a l'escenari,  explicant una interessant història, a vegades divertida; molt divertida. En altres moments convidant a la reflexió.

Es un musical?

Podríem dir que si, doncs  hi ha cançons  cantades amb la veu en directe.  Són d'aquelles que van marcar tota una època. “Ay pena, penita, pena” ”Campanera” “Estando contigo” “Piensa en mi” entre d’altres.