​L’obra que us oferim pertany a l’anomenada “literatura de tradició oral” amb la característica principal d’utilitzar transmissió oral i no escrita; de boca a orella, i el seu caire de cultura popular, considerada com "l’ànima del poble" pel que fa a forma d’expressió
Algunes de les característiques d’aquesta literatura són: la destinació a un públic popular, no específicament infantil, l’existència de múltiples variacions d’un mateix tipus de text i la gran interrelació textual fruit d’una forma de transmissió amb un suport important en la memòria de l’emissor.
Cal recordar també que la finalitat de la literatura de tradició oral no ha estat mai simplement distreure o donar a conèixer, sinó recordar per poder tornar a contar.  Per aquesta raó sempre s’han utilitzat uns recursos memorístics que pogueren resoldre aquest punt, com és la rima.
L’història que expliquem es un cas mes d’aquesta literatura oral.  Nosaltres la varem escoltar dels nostres avis i seguint aquesta tradició així la volem transmetre a tots vosaltres, utilitzant si mes no, els titelles com a vehicle per narrar la història.
Una vegada n’era un rei que tenia el nas vermell....

Una divertida història  que es desenvolupa en el mostrador d’una antiga taverna un xic especial,  on un simpàtic taverner ens explicarà aquell conte medieval d’un rei que  tenia el nas vermell de tant de beure vi i que vol casar la seva filla; la princesa Rosor, amb l’home que a palau li porti el millor vi.  La princesa serà obligada a casar-se sense amor per l’egoisme del seu pare.  A qui realment estima la princesa es a un pobre trobador…

És un espectacle que conté elements de màgia, teatre, cançons i per suposat.... els nostres estimats titelles.

Amb aquesta obra "Invisible titelles" pretén entretenir i divertir al seu públic, en aquest cas públic familiar a qui va dirigida l’obra. Grans i petits, pares i mares, avis i àvies i demés família s'ho passen d’allò més bé amb els aventures del nostre rei, a més d’ensenyar els vins de la nostra terra i el més important: Que en la vida s’ha de respectar els sentiments dels demés