top of page

Una finestra

al Nadal

​

Durant tots aquests anys en arribar  aquestes dates tan assenyalades ens demanaven  sempre quelcom del Nadal i nosaltres el que fèiem era “guarnir” de Nadal algun dels nostres espectacles amb un parell  d’esquetxos. Ara ha arribat l’hora dedicar-ne un de sencer i així neix: “Una    finestra al Nadal”

Una acurada escenografia de finestres i portes que s’obren i es tanquen amb un gran finestra al bell mig on transcorren les escenes principals de l’obra; tot plegat fins i tot podria semblar un d’aquells calendaris d’advent amb una estètica purament vintage.

Els personatges talment semblen sortits d’aquells contes d’en Lewis Carroll i que algun cop us poden recordar a l'Alicia del País de les  Meravelles.  Esperem que en gaudiu tant o més que nosaltres.

La Caterina és una nena molt simpàtica amb una gran imaginació i ara  que està impacient    perquè falta menys d’un mes per les festes nadalenques, nomes fa que fer preguntes - Quan falta per que sigui  Nadal? - I que no arriba el tió? La  seva àvia mira d’entretenir-la explicant-li    histories i contes però no hi ha manera, la Caterineta s’avorreix. En una d’aquestes es queda adormida i te un meravellós somni, un viatge fantàstic...

A l’obrir-se la finestra dels somnis es troba en un bosc on hi ha un avet tot trist, ella li pregunta  el perquè de la seva tristor i ell respon per què els altres arbres tenen fruits de molts colors i ell no. Llavors la Caterina se’n pesca una per fer una mica més feliç al trist avet i li col·loca per les branques unes boles de coloraines. Des d’aleshores serà un avet molt especial, li promet que      cada any per aquelles dates li  penjarà aquelles boletes de colors i així serà l’arbre del Nadal.

Caminant una mica més enllà per aquell bosc es troba un ninot de neu enfadat que no para de dir renecs per que no li agrada el barret rosa que li han ficat els nens, diu que està mort de  vergonya. La Caterina trobarà la solució canviant-li el barret per una barretina vella del seu avi Tonet. Serà el primer ninot de neu del món amb barretina.

I així anirà trobant tot un seguit de personatges.... Un tió de Nadal que no arriba mai, un home dels nassos refredat,  que tants nassos com dies hi ha a l’any i, fins i tot, una llufa d’aquelles de les innocentades del dia dels sants Innocents que és molt de la gresca i la broma. A tot això un      dimoni banyeta d’aquells de “Els Pastorets” anirà fent la guitza.

Finalment sonen dotze campanades en el rellotge del campanar del poble, això fa que es desperti la Caterina del seu somni.

​

bottom of page